Carlos Ruano va nàixer el 10 d'abril de 1878 a Orba, en el si d'una família modesta, sent el quart de set germans.
Davant la necessitat econòmica de la seua família a conseqüència de la prematura mort del seu pare, va decidir abandonar els estudis i col·locar-se en un taller de fabricació de ventalls on al mateix temps que amb el seu salari contribuïa a pal·liar les càrregues familiars s'anava perfeccionant en la tècnica del dibuix. Posteriorment es va matricular en l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València.
En 1909 va guanyar la medalla d'or en l'Exposició Regional, la qual cosa li va permetre gaudir d'una beca per a ampliar estudis a Itàlia.

El tema taurí va ser el més destacat de la seua obra. A això va contribuir indubtablement, la seua enorme afició pel món dels bous que no en poques ocasions li va temptar a passar a la vida activa i que només la profunda devoció que sentia per l'autora dels seus dies, li va fer desistir de la seua decidida obstinació a ser torero. Una vegada en què *Joselito " Gall" contemplava un dels magnífics cartells de l'artista va dir: "El que ha pintat això, sap torejar, encara que mai haja torejat".3​

En 1912 pinta un oli amb temàtica taurina i el remet a la famosa Impremta-litografia Ortega; en contemplar-lo el propietari Sr. José Ortega, queda sorprés per la força i vivacitat de la pintura, cridant immediatament a l'artista per a oferir-li treballar per als seus tallers. La pintura en qüestió seria *litografiada a l'any següent i dissenyada per a la correguda de bous en la qual el 16 d'octubre de 1913 s'anunciava el comiat de Ricardo Torres "*Bombita" del món dels bous.

Per a la Litografia Ortega treballaria Ruano en exclusiva fins a 1934 dissenyant i realitzant infinitat d'encàrrecs d'assumpte comercial. Però on verdaderament destacaria i asseuria càtedra seria amb el cartell de temàtica taurina.
Va ser Ruano Llopis un actiu col·laborador de diversos periòdics i revistes de l'època en les quals s'inserien les vinyetes que il·lustraven les crítiques taurines. Així periòdics com El Mercantil Valencià, Las Provincias, Eco de Llevant, La Veu Valenciana, El Poble, o revistes com La *Garrocha, El Clarí, El Rode, Nou Món, Blanco i Negre, L'Esfera, donen testimoniatge de la prolixa activitat pictòrica de l'artista. Va dissenyar i va il·lustrar a més moltes de les portades de llibres sobre monografies taurines, postals, baralles de naips, etc..