Orba (de l'àrab Ur-Obia el significat del qual és 'lloc on brolla l'aigua des de la muntanya') és un poble amb un passat morisc important que podem percebre encara hui a través de la seua artesania de fang o de l'estructura agrària. Un nucli amb una clara situació estratègica, comunica l'interior de la Marina Alta amb Pego i els pobles de la Rectoria amb la Vall de Laguar.
Té un origen prehistòric, molt probablement el d'un assentament iber. Arran de la invasió musulmana al segle viii, es va assentar a Orba un poble d'origen barbaresc del grup dels Masmuda —la tribu d'Auraba, provinent del nord d'Àfrica— que es consolidà com una important població amb una economia creixent basada en l'agricultura i en l'artesania.
A mitjans del segle xiii, el rei Jaume I el Conqueridor (Montpeller 1208 - València 1276), rei d'Aragó, de València i de Mallorca, comte de Barcelona i d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276), va arrabassar les terres valencianes al cabdill Al-Azraq ('el d'ulls blaus') i les vinculà a la Corona d'Aragó.
Orba fou inclosa a la baronia de Pego i poc després cedida a l'infant Pere de Ribagorça, fill de Jaume II el Just. També passà a mans d'Hug de Cardona, Vidal de Vilanova i, més tard, l'any 1476, fou venuda als comtes d'Oliva. Mitjançant entroncaments familiars, els ducs de Gandia, vinculats amb els Borja i, finalment, els ducs d'Osuna, retingueren també el poble en el seu poder.
En 1609, Orba tan sols comptava amb 70 cases segons el cens de Caracena. Després del decret d'expulsió dels moriscos promulgat per Felip III de Castella, que trobà en el Regne de València la seua última resistència, el poble quedà completament deshabitat. Després de repetides instàncies sobre la necessitat de repoblar, el 9 de juliol de 1611 se signaren els capítols de la Carta de Població. Veïns de Pego i Murla s'encarregaren de la primera repoblació, mentre que la segona fou per part de gent provinent de Mallorca. L'any 1787 tenia un cens de 550 habitants, que augmentaren als 1255 de l'any 1860.[1]
A mitjans del segle xix, i després de llargs litigis, Orba fou desvinculada del senyoriu de Gandia. Va desenvolupar a finals d'aquest segle el cultiu de la morera, però en entrar en declivi el sector, començà l'emigració de molta població orbera cap a colònies franceses o la mateixa França o Alemanya en busca de treball. No fou fins ben entrada la dècada dels 60, amb l'auge del sector turístic i l'aparició i consolidació de la indústria de marroquineria, que la població d'Orba augmentà. Tanmateix, en la dècada dels 80 la marroquineria orbera entrà en crisi, molts treballadors perderen la faena i passaren a dedicar-se al sector de la construcció, que va passar a ocupar la gran majoria del poble d'Orba a finals del segle xx i principi del segle xxi.